Corbyn & Khan
Especial Labour
Divendres passat Sadiq Khan (foto) va ser escollit pel Partit Laborista per ser candidat a les eleccions a l’alcaldia de Londres. Musulmà, fill d’immigrants paquistanesos, va ser ministre de Transports en l’etapa Gordon Brown i ha exercit de “ministre a l’ombra” en la darrera legislatura. Khan va guanyar davant la veterana diputada Tessa Jowell, que fou responsable dels Jocs Olímpics de Londres per part del govern Brown i també ministra de Cultura i Esports. L’elecció de Khan va ser, però, simplement un avenç de l’elecció de Jeremy Corbyn l’endemà. Aquesta era la intenció. Khan és membre de la direcció del partit, de l’stableshment del Labour, però per les seves condicions personals i veient com Corbyn pujava en els sondejos, no l’ha negat ni una sola vegada. Però ni ell és Pere, ni Corbyn Jesucrist.
Khan ho tindrà malament a les eleccions de l’any que ve: s’haurà d’enfrontar al milionari, conservador i ecologista (i atractiu) Zac Goldsmith, que rebrà la benedicció del molt popular alcalde Boris Johnson.
Corbyn donarà el màxim suport a Khan a Londres, perquè si aquest perd estrepitosament pot suposar la primera i gran escletxa per la qual una colla voldran defenestrar al nou líder.
Dissabte Jeremy Corbyn, “el roig”, “l’indignat”, “el marxista”… sortia escollit amb gairebé un 60% de l’escrutini a favor. Un resultat que feia emmudir als seus contrincants, Burnham, Cooper i Kendall (ni sumats arriben a la seva xifra), que feia tancar l’estómac i mossegar-se la llengua a una part important del partit, i feia tirar a terra tot el que tenia sobre la taula a Tony Blair.
Mentrestant a alguns despatxos de Partit Conservador es brindava amb cava…