França, estat policial
Fa poc vaig estar a Lyon, un dels cors de l’Hexàgon, i vaig poder percebre l’estat policial en el qual viu França. Hi governa la línia Valls. No és gens estrany trobar-se a qualsevol lloc a policia o a militars armats fins les dents; ja sigui davant la gran sinagoga del Quai Tilsitt, com passejant per la plaça de la catedral de Saint-Jean-Baptiste de Lyon.
Avui, a l’ombra del salafisme radical que amenaça França, cal sumar-hi la crisi migratòria siriana. Tot creuant els dits perquè els dos afers no es barregin en cap punt.
Davant les mancances i debilitats del president François Hollande, si d’alguna cosa estan segurs els francesos és de la fermesa de la política d’interior del primer ministre Manuel Valls. Sabent que la gravetat, exigència i severitat de Valls i del seu ministre de l’Interior, Bertrand Cazeneuve, n’estan al front, un es queda més tranquil.
Malgrat tot això, la seguretat policial no assegura res políticament en cap sondeig. I és que si demà hi haguessin eleccions presidencials, la vencedora a la primera ronda seria Marine Le Pen, segons gairebé totes les fonts demoscòpiques. En segon lloc sempre hi hauria el partit conservador Els Republicans, sigui qui sigui el seu candidat. I en tercer lloc sempre hi hauria una derrota dels socialistes, encapçalats pel president Hollande; avui dia, candidat per defecte. Això li dóna ales a Valls per arraconar al president i fer un arriscat sorpasso intern sense garanties.
1400caràcters 