Eleccions al Canadà (2)
Stephen Harper es presenta a les quartes eleccions per a primer ministre. Ho té difícil. Porta anys. No ha estat un mal primer ministre, inclús ha estat molt bo per a molts, però està gastat i molta gent vol polítiques menys de dretes i menys neoliberals. I d’això l’ascens dels nou-demòcrates (NDP) i dels liberals. El líder dels primers (l’ampli centre-esquerra canadenc), Thomas Mulcair (foto) transmet bé la imatge de primer ministre, aconseguint consolidar la feina del partit de la darrera dècada. I el NDP mai ha governat… Seria un canvi substancial i un fet històric! Els conservadors hauran d’assumir que serà conseqüència de les polítiques massa dretanes de Harper…
Arribar a aquest punt a Mulcair li ha suposat un pols amb el jove Justin Trudeau pel liderat en els sondejos. Durant el 2014 triomfava Trudeau. Era moda. El factor dinàstic (fill del mític primer ministre Pierre Trudeau) i el fet que sembli un actor de Hollywood, amb l’atenció de tots els mitjans sobre ell el van ajudar. Un pols que els dos hauran d’oblidar l’endemà de la cita electoral, perquè segurament es veuran avesats a un pacte de govern. La coalició que Michael Ignatieff, en el seu moment, va somiar.
Mentrestant, el Bloc Québécois viu en la irrellevància, fins al punt que han recuperat a l’antic líder federal Gilles Duceppe per intentar salvar els mobles. La mateixa irrellevància del Partit Verd en un país clarament verd i eco-friendly. Perquè tant els liberals com els nou-demòcrates també en són.