Els focs de Renzi
Matteo Renzi gairebé no farà vacances. I les poques que en faci les farà amb el cap ple de cabòries i maldecaps polítics.
Les eleccions regionals del maig havien de ser un èxit, però el Partit Democràtic no va ser-ne un triomfador alegre. Abans, tot anava força bé, inclús tocant el cel en les eleccions europees del 2014. Tanmateix, ara, els enrenous polítics se li van creuant. Ell, no obstant, insisteix en les reformes, en els canvis substancials i estructurals que el seu govern va fent. Uns canvis, però, que van molt més a poc a poc del que ell voldria. Renzi és impetuós. Ho va demostrar volent arribar al liderat del PD, i després destronant al col·lega Enrico Letta.
Tot nomenament que fa el govern és motiu de controvèrsia; el darrer el de la nova directora general de la corporació de televisió pública.
Però els focs grans són uns altres. Un és l’atur i els problemes econòmics; més o menys estabilitzats. Un altre tema és el de l’immigració, amb dos incendis principals: al Sud, la porta d’entrada a Europa d’una gran massa d’immigrants africans; i al Nord, amb els governs regionals de la Lliga Nord traient la seva xenofòbia…
Un altre problema greu el té a la ciutat de Roma, abocada al desgovern, amb un govern municipal en entredit, amb els carrers bruts i la màfia fent de les seves. I ja fa mesos que la cosa és insostenible.
I a Sicília un altre foc, amb el president regional, Rosario Crocetta, a setmanes o mesos de dimitir per possibles complicitats mafioses del seu govern.
1400caràcters 