Dos candidats, un trol i una dotzena més
Disset candidatures són un disbarat. Als Estats Units sols s’arriba a tal xifra de candidats quan es conjuga el final d’una etapa presidencial amb una clara manca de lideratge d’un partit; i aquest és el cas del Partit Republicà.
A dia d’avui el que podria ser el líder més fort i un dels millors posicionats als sondejos és Jeb Bush, fill i germà d’expresidents i exgovernador de Florida. Sols pel factor dinàstic ja té un plus a favor, un plus aglutinador, que el fa conservador en essència, perfilant el seu caire moderat.
Bush seria una opció, i hom creia que seria la primera, seguit pel governador de Wisconsin, Scott Walker. Semblava que la cosa quedava entre ells dos, però inesperadament un trol s’ha col·lat a la pre-campanya de les primàries, un vell trol conegut: el famós multimilionari freak Donald Trump, al qual se li coneixien les altes aspiracions, i finalment ha donat el pas. La cobertura mediàtica dels seus exabruptes, parlant molt clar en contra dels immigrants il·legals, acusant a Mèxic, amb un missatge molt directe en relació a l’economia, l’han impulsat a col·locar-se primer en els sondejos. Tota una bomba per la centralitat del Partit Republicà!… Si aconseguís la nominació seria una desfilada entre roses per a Hillary Clinton. No obstant, es vol creure entre la direcció republicana que un cop arribin les primàries reals la gent votarà amb sentit comú i escolliran opcions amb més seny: ja sigui “l’altre” Bush, Walker o qualsevol de la llarga dotzena més de candidats…
1400caràcters 