Hillary, sí o sí
L’exprimera dama i exsecratària d’Estat nord-americana Hillary Clinton és l’única candidata real amb opcions de guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units a dia d’avui. Per què? Per començar perquè tots els sondejos així ho indiquen, però sobretot perquè en el transcurs de la pre-carrera de les primàries a presidenciables encara ningú li està fent ombra. Entre els republicans hi regna el desori, amb fins a disset candidatures…
I en el seu bàndol, en el Partit Demòcrata, es presenten a les primàries cinc candidatures: la seva; la del fins al gener governador de Maryland, Martin O’Malley; la de Lincoln Chafee, que fins al gener era governador de Rhode Island; Jim Webb, exsenador per l’estat de Virgínia; i Bernie Sanders, senador per l’estat de Vermont. Aquest darrer, també el més sènior del grup, té el seu públic, l’esquerra del partit, però per la major part dels nord-americans és gairebé un comunista, donat que ell s’anomena a si mateix “socialista-demòcrata”: no serà mai president dels Estats Units, vaja.
Webb es presenta com un moderat, com un polític amb trajectòria, arribant a ser secretari de Marina, i no oblidant-se del seu passat a l’exèrcit. Chafee és un altre moderat, anteriorment membre del Partit Republicà i independent després. I finalment O’Malley, que compta a favor seu tenir allò que se’n diu una bona imatge presidencial. Si no hi hagués la senyora Clinton esperant, O’Malley tindria opcions entre els demòcrates; els altres no hi tenen res a fer.