Un monòlit al jardí
David Cameron i el seu equip han reprès el govern del Regne Unit més thatcheristes que Thatcher. Sembla que tenen preparats uns primers 100 dies de govern intensos i dolça mel per al neoliberalisme d’Estat. Això del Welfare a l’executiu de Cameron els sona a broma entre scotch i scotch. Amb un quantiós suport sortit de les urnes que els dóna corda pensen deixar la nació britànica que no la coneixerà ni la reina.
Mentrestant, el dimitit Ed Miliband cultiva flors al voltant del monòlit que li van col·locar al jardí. Es tracta del monòlit inscrit (com taules de la llei) amb punts programàtics, més o menys socialdemòcrates i més o menys ben-intencionats, que va posar en campanya, creient-se realment que tenia opcions de guanyar, i que en la nit electoral li va caldre menjar-se’l amb chips.
I el Labour que ha deixat es troba immers en un període previ a les primàries que escolliran al nou líder i cap d’una dèbil oposició a Westminster. El favorit sembla ser l’exministre Andy Burnham, seguit de l’exministra i dona potent dels laboristes, Yvette Cooper. Una altra dona també està en competició, Liz Kendall, però amb poques opcions reals. I finalment el darrer candidat, i també el més sènior, Jeremy Corbyn, ubicat a l’ultra-esquerra del Labour actual, més i tot que el que havia estat “Red Ed” Miliband. Ja es diu que, davant de tanta retallada i tant neoliberalisme aristocràtic, Corbyn podria donar la sorpresa…
1400caràcters 