Romeva o la il·lusió recuperada
La sòlida entesa entre Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva quan els tres eren europarlamentaris es pot mirar avui com una premonició. Sumant-hi inclús a Maria Badia, membre d’un socialisme català que no renunciava a ser catalanista; avui representat a Brussel·les per Ernest Maragall.
Igual de premonitori era el llibre que Romeva va publicar la tardor de l’any passat: Som una nació europea (i una carpeta incòmoda). Catalunya vista des d’Europa. En ell narra la seva experiència com a eurodiputat en relació a l’independentisme català, i ho fa des d’un discurs constructiu i positiu. Però no sols això, Romeva, sense saber-ho, preveia moltes coses que des d’aquest dimecres cobren sentit. La mirada preclara i neta de Romeva anava més enllà en aquell llibre, i ara, ell, es troba al capdavant simbòlic d’un projecte integrador i “en comú” de la societat catalana que vol viure lliure. Carme Forcadell i Muriel Casals són la representació social idònia, i el president Mas i Oriol Junqueras els polítics necessaris.
Des de la Renaixença, quan el catalanisme ha anat unit ha sabut fer grans coses.
La setmana passada Romeva deia que no aniria a cap llista. No sé si passa els caps de setmana d’estiu nedant al mar o a la piscina, però aquest cap de setmana passat encara no s’ho podia imaginar. Ell sols havia de ser el cap de campanya d’Ara és l’hora.
Gràcies Raül Romeva (i tots els que vinguin) per acceptar l’encàrrec que fa d’aquesta llista un projecte unitari, generós i transversal.
1400caràcters 