Europa tensionada
El Regne Unit i Dinamarca podrien tenir referèndums per seguir o no dins la Unió Europea l’any que ve mateix. A Grècia, els socis de Tsipras i Alba Daurada en serien partidaris, i la meitat de Syriza també.
El referèndum grec ha estat una bomba pel sistema polític europeu. Ni la dimissió de Varoufakis rebaixa els nervis que ha comportat a les cúpules de poder de Brussel·les. Ha esquitxat a tothom i ha deixat moltes taques al vestit de la Senyora Europa. Tsipras, en un tour de force arriscat, s’ha reafirmat, però s’ha passat de frenada.
L’holandès Jeroen Dijsselbloem hauria de plegar com a cap de l’Eurogrup. L’únic que pot tenir de bo que el dirigeixi Luis de Guindos és la seva empatia pels països del sud d’Europa. Mentre que Christine Lagarde va acabant mandat del Fons Monetari Internacional, i hi ha qui diu que la seva fermesa intransigent es deuria a que voldria repetir en el càrrec… (a mi m’agradaria que fos presidenta de França enlloc de Sarkozy).
Abans d’acabar l’any Portugal i Espanya tindran nous governs. Portugal segurament tornarà al centre-esquerra i Espanya és el gran misteri demoscòpic; serà el gran focus d’atenció europeu arribat el moment, per allò del “too big to fail” lligat a la por a un govern del que el Rajoy-electoral ja anomena “Syriza-Podemos”. I al mig del quadre espanyol el poble gal català, movent-se en el seu propi bio-ritme, amb molts canvis, donant voltes a llistes… i amb una certa resolució que haurà d’arribar el proper setembre.
1400caràcters 