Dinamarca
Fa deu dies els danesos van anar a votar i la primera força sortida de les urnes van ser els socialdemòcrates de la primera ministra sortint, Helle Thorning-Schmidt, però ai làs, la segona força van ser els radicals anti-europa i anti-immigració… El principal partit de centre-dreta, el Liberal, liderat per l’exprimer ministre Lars Lokke Rasmussen, quedava com a tercera força i en realitat obtindrà el poder gràcies a que el pes electoral del bloc de dretes ha estat major. Els blocs partidistes poden ajudar, però també poden “bloquejar”. Els partits que havien estat socis de govern dels socialdemòcrates havien perdut vots, i havien pujat els possibles socis del Partit Liberal.
Thorning-Schmidt va anunciar la seva dimissió, i aviat va sorgir el nom de la fins ara ministra de Jutícia, Mette Frederiksen, per substituir-la en el partit.
La formació xenòfoba ja va ser primera a les eleccions europees de l’any passat i tot i que no governaran directament, sí que seran els condicionants de la línia política del nou executiu en immigració i en assumptes europeus: exigint més restriccions als estrangers i possiblement fent un referèndum al país preguntant per continuar o no dins de la Unió Europea, com al Regne Unit.
Dinamarca, amb el seu sistema polític vigent, és un estat modern amb una democràcia liberal avançada, complementada amb un estat del benestar que funciona molt bé. Dinamarca és un estat envejable, tanmateix, el seu sistema i la seva política també té ombres fosques.
1400caràcters 