Vella política
Sí, vella política, més vella política quan tothom s’afarta a parlar de “nova política”. Aquesta setmana ha estat una altra setmana de vella política. Vella política per part dels protagonistes clàssics d’aquesta però també dosis de vella política per part d’aquells que es diuen ser nova política. I parlo de l’alcaldessa Colau tirant a la brossa el projecte dels Jocs d’Hivern sense ni parlar-ho amb els alcaldes dels Pirineus.
I vella política de la bona dels que són vella política. Mariano Rajoy i Josep Antoni Duran i Lleida van en aquest sac. Homes respectables de la política espanyola fa un temps, ambdós han perdut tot encant i als dos els podríem pronosticar curts futurs. Les seves actituds polítiques davant de la realitat són molt desafortunades i molt poc comprensibles per la nostra societat.
Prometre reformes de fons del partit i nombrar quatre nous vicesecretaris joves i telegènics, però mantenir a De Cospedal i a Arenas a dreta i a esquerra de la foto principal… Això és no entendre res! I a demés fent-se el distret amb riure de pel·lícula de Berlanga…
I què dir de Duran… La crònica d’una mort anunciada de la federació CiU ha estat una demostració més de part seva de supèrbia i de no entendre que la seva formació no és sols el seu ego. I no donar la cara, quan sempre ha estat rodejat de mitjans… i ara mig partit li gira l’esquena i la federació es desmunta, i s’esmuny.
Vull creure que el castell tronat de la vella política està a punt de caure i que totes aquestes maneres quedaran sepultades sota les seves runes.
1400caràcters 