Medi Ambient
Ségolène Royal havia de ser la macro-ministra d’Ecologia, Energia i Sostenibilitat de França, i darrerament s’ha posat les piles. Inclús amb problemes de competències amb el ministre d’Exteriors: el Quay d’Orsay també es vol posar en aquests temes a nivell internacional. La cimera de París serà una ocasió important per a ells. També el govern actual d’Angela Merkel, en coalició amb els socialdemòcrates, va donar molt de relleu al tema energètic i ambiental.
A Espanya no s’ha fet res d’especial; tret de fer veure que importava a l’hora de col·locar a Arias Cañete a la Comissió Europea… A la Itàlia de Renzi tampoc s’ha donat cap protagonisme al tema.
A Dinamarca el partit anomenat “conservador” és el partit Verd. No cal dir que en els països escandinaus aquests temes es tracten amb més interès. Els conservadors britànics es mouen bastant en temes ambientals, i ja cor el nom d’un conservador verd per substituir a Boris Johnson a l’alcaldia de Londres.
El punt culminant ha estat l’esperada encíclica del papa Francesc sobre el medi ambient que es fa pública avui: “Lloat siguis”. Francesc torna a un Déu que és en tot, tot és la seva obra. Tot encaixa amb el nom que el cardenal Bergoglio va escollir per ocupar el Setial de Pere: l’escollí pel sant d’Assís, aquell que parlava amb els animals i les plantes i del qual prové el títol del text pontifici.
Anem cap a un món que políticament haurà de ser més conscient del medi ambient i del mal que li infligim, i que haurà de lluitar contra el canvi climàtic.
1400caràcters 