El moment ha arribat
Els resultats de les eleccions europees sols va ser l’antecedent, l’avís, la posició corporal per agafar embranzida en la cursa que vindria. Però encara no va ser res en comparació al mapa polític d’un estat espanyol que s’està redissenyant aquests mesos de maig, juny i juliol. Els resultats de la nit del 24 de maig van parlar per si sols; però sols era el primer pas. El parlamentarisme de partits vigent portaria moviments destacables en la conformació d’ajuntaments i de govern autonòmics. El primer dels casos ja s’ha resolt. Es va resoldre i tancar ahir. I va donar a una Catalunya i una Espanya diferents. L’”Eppur si muove” es queda curt. La cosa ja s’ha mogut.
El canvi passa per uns consistoris municipals formats per una diversitat política àmplia i heterogènia, que demostra una democràcia més viva i plural, però també una capacitat reactiva de l’esquerra després de certa paràlisi; parèntesi durant el qual a les Espanyes hi imperava el Gran Partit de la Dreta. I el canvi passa en majúscules pels nous governs de les capitals destacades: la Barcelona d’Ada Colau, la Madrid de Manuela Carmena, la València de Joan Ribó, la Palma de Mallorca de José Hila, la Saragossa de Pedro Santisteve, la Coruña de Xulio Ferreiro, la Cadis de “el Kichi”… Dels que he dit, sols Hila és socialista, però jove, amb ganes de canvi, i amb un pacte amb Més i els Podem illencs. Sí que ha canviat la cosa.
En relació al “Procés” català, es deia que aquestes eleccions municipals podien ser una gran ocasió. Hi ha qui recordava que en unes municipals es va tombar a Alfons XIII. Però la CUP ha optat més per la línia social i ERC no ho ha sabut fer. Ha estat una revolta per l’esquerra sí, però no l’esquerra del “Procés”. Ha estat l’esquerra de la societat farta i amb ganes de canvi.
1400caràcters 