Manuela Carmena, presidenta
Els resultats de la nit electoral del dia 24 en relació a Ada Colau a Barcelona, però sobretot a Manuela Carmena a Madrid han de fer rumiar a la cúpula de Podem: senyors Iglesias i Errejón. Més la de Carmena perquè el resultat de la ciutat de Barcelona és més laberíntic, més ajustat, menys pletòric; tot i que Colau hagi quedat com a primera força i Carmena com a segona, el concepte de victòria i de derrota és molt relatiu l’endemà d’unes eleccions. La victòria de Carmena és més potent perquè una coalició d’esquerres encapçalada per ella, una independent, pot treure del poder a tota una Esperanza Aguirre i al gran Partit Popular del govern de la capital del regne. Una coalició de partits d’esquerres amb una jutgessa retirada que salta al primer pla després d’una vida intensíssima, carregada de justícia social de la bona. I ella, amb el seu immens sentit comú social, anirà al capdavant d’un executiu pactant amb els socialistes i potser fins i tot amb Ciutadans. Un govern per canviar realment de model.
Manuela Carmena, per arribar on vull arribar, ras i curt, és l’exemple de candidata idònia a la presidència del govern que Espanya necessitaria. Una independent amb la seva honorable trajectòria, amb la seva gran consciència social, i amb una voluntat de comprensió i pactes que la facin ideal per a una gran coalició que faci front al PP. Un perfil com el de Manuela Carmena pot aglutinar molt més vot que el d’un jove professor universitari. La Gran Regeneració no va marcada perquè sí per polítics joves; és una bajanada dir el contrari. A Pablo Iglesias li falta molt per ser Manuela Carmena.
1400caràcters 