El seny de Juan Vicente Herrera
No va ser protagonista de la campanya electoral de les autonòmiques i municipals, com no ho ha estat mai al llarg de la seva extensa carrera política -no gens menys que president de Castella i Lleó des del 2001-, ni en cap de les seves anteriors victòries electorals. Rajoy li va demanar que es tornés a presentar, i ell, a desgana, i després que la rumorologia de possibles successors s’apaivagués, amb un gran sentit de compromís amb el partit, ho va fer, per tal de mantenir Castella i Lleó pel PP; i ho va aconseguir el passat dia 24. Personatge discret, mancat d’una gran carisma, no és per a res un personatge “popular” de la política espanyola.
Tanmateix, l’experiència i un seny polític ampli com els camps de Castella, la setmana passada el van portar a tenir la valentia, la saviesa i l’encert de criticar el seu propi partit i disparar al líder de la seva formació i president del govern, recomanant a Rajoy que es miri al mirall si segueix creient que és el candidat idoni a les eleccions generals de finals d’any. Així mateix el seu portaveu del govern va reblar la cosa demanant la dimissió del ministre d’Indústria com a culpable de la mala situació econòmica a Castella i Lleó per la seva política en relació a les mines, cosa que afecta directament al govern conservador regional i a la pèrdua de vots. La bandereta clavada al toro ferit. Sáenz de Santamaría trinava i María Dolores de Cospedal ofegant-se dins la tempesta perfecta. Ja cal que escoltin la diagnosi d’Herrera.
1400caràcters 