El Partit de la Nació
A Itàlia apunta una nova idea política. El Partit Demòcrata com a gran partit d’Estat: “il Partito della Nazione”. Una idea política que fa temps que es va precuinant i que agafa embranzida. Els resultats de les darreres eleccions administratives i europees així ho enfocaven. El traspàs de polítics de la caducada ‘Elecció Cívica’ de Mario Monti al PD ho confirmaven. L’esberlament de Forza Italia i el desgavell del Moviment 5 Estrelles encara més.
Toca l’etapa Renzi. Una sentència així a Itàlia costa de fer, quan mai saps què pot saltar pels aires… Quan es poden ajuntar factors polítics incerts que poden fer canviar-ho tot de cop… O encara algun esgarip de l’antic Cavaliere.
La nova llei electoral, l’Italicum, també porta a aquest canvi de paradigma. Creada per Matteo Renzi en un tour de force força arriscat pel seu lideratge, pot ser l’aval estructural pel partit de primer ministre. Una llei per a un moment i per a un partit. La llei Porcellum, que marcava la legislació electoral anterior, la va dissenyar Roberto Calderoli, ministre de Silvio Berlusconi i va ser la que va regir durant els governs del magnat.
Denis Verdini, home de la màxima confiança de Berlusconi durant molts anys, podria anar-se’n al “Partit de la Nació”… Amb Verdini saltarien altres noms. Algun que altre senador… Llistes regionals de Forza Italia amb membres que ja han fet el salt… Verdini li va dir clar a Berlusconi: “Et quedaràs sol”, “Ara Renzi és el número 1”. I Berlusconi li va indicar la porta.