Govern Netanyahu IV
Benjamin Netanyahu va aconseguir formar govern a dues hores de que expirés el seu termini per fer-ho. A canvi, ha hagut de cedir molt: ha conglomerat un govern d’ultradreta i clarament religiós, ha hagut de cedir ministeris importants, ha hagut de crear més ministeris per acontentar a tothom… I tot en un tens equilibri que no assegura que aquesta legislatura arribi a la seva fi; com totes les legislatures a Israel d’altra banda…
Netanyahu s’ha reservat les carteres d’Exteriors i de Comunicacions, per garantir-se poder, però també per si aconsegueix fer entrar una altra formació al seu executiu. Quines cartes té? Poques. L’ultradreta d’Avigdor Lieberman, que no va voler entrar, i que quedaria com a opció real. Lieberman ha estat el destacat i polèmic ministre d’Exteriors en bona part dels anys de governs Netanyahu. Una altra opció seria comptar amb el centrista Yeir Lapid per intentar compensar la dretanització radical del seu govern. Això seria així si Lapid volgués, les polítiques hi acompanyessin i sortissin de l’executiu els socis de Llar Jueva de Naftalí Bennett, els més radicals de la coalició governamental. Amb l’actual govern a Lapid no li interessa per a res del món entrar-hi, ni que sigui amb una oferta com el ministeri d’Exteriors.
Un govern així d’extrem (i inestable) pot acabar afavorint a la llarga un augment de votants cap a la Unió Sionista de centre-esquerra en el futur.
1400caràcters 