El triomf de Cameron
Sorpresa per a tothom al Regne Unit. David Cameron (Conservadors) esperava quedar primer, però mai una àmplia majoria absoluta. Ed Miliband (Labour) podia esperar no quedar primer, però una derrota tan clamorosa… Nigel Farage (UKIP), entre cervesa i cervesa al pub, no sé què esperava, però mai serà una Le Pen ni un Grillo… No pas amb el sistema electoral britànic. Als liberal-demòcrates l’abraçada de la cobra-tory els ha anorreat… Lloyd George es va remoure en la seva tomba!…
I… Oh! Revelació: la novetat no és un partit nou, no és un partit dels de baix contra els de dalt! Són els escocesos irreductibles votant massivament al Partit Nacionalista Escocès (SNP). Tercera força al parlament britànic ni més ni menys! Divendres passat al matí a Alex Salmond i a Nicola Sturgeon no els va fer falta ni esmorzar gràcies als nutrients de la victòria: 56 circumscripcions de 59! No seran necessaris per formar govern, com es pronosticava, però el seu assalt a Westminster farà que siguin un dels temes centrals de la legislatura. Cameron, tot i la seva majoria absoluta, haurà de respondre a la crida d’Escòcia.
Com també haurà de complir sí o sí amb la promesa del referèndum sobre mantenir-se a Europa. Governant sol els del seu partit no li deixaran coll per negociar amb la moderació liberal-demòcrata… Ho haurà de fer pels seus, pel seu electorat, i per tots els que el van votar enlloc de fer-ho per l’UKIP; i també per l’alt percentatge de vot que ha rebut l’UKIP, encara que el sistema “representant-circumscripció” britànic no li hagi correspost en representació.
1400caràcters 