Certa admiració
Un cop acabada de mirar la sèrie danesa Borgen, i tot envejant una Birgitte Nyborg de primera ministra per a cada estat europeu, cal professar certa estanya admiració cap a la política dels països del nord d’Europa: el seu parlamentarisme, les seves coalicions de govern, les seves enteses d’Estat, els seus girs polítics… Quelcom que potser, amb la mort del bipartidisme, a Espanya començarem a veure. (Tinc la sensació que algun dels guionistes del salt espanyol d’Albert Rivera ha vist la sèrie i ho intenta aplicar en ell. Costa de creure…)
Just dimarts passat aquí parlàvem d’una Finlàndia en crisi econòmica que ha virat al centre (el nou primer ministre serà Juha Sipilä) després d’un període de govern amb polítiques de dretes. Una Finlàndia on també ha augmentat el vot cap a l’ultradreta nacionalista, fet que es pot comparar amb qualsevol dels països nòrdics; així com al fantàstic serial danès.
Suècia a l’esquerra. A Suècia la notícia és la no-notícia: que el govern de coalició del primer ministre socialdemòcrata (exsindicalista), Stefan Löfven, aguanta; després que va aconseguir sostenir-lo. I Noruega a la dreta. En una alternança una mica avorrida, el 2013 Noruega va passar del centre-esquerra de Jens Stoltenberg (actual secretari general de l’OTAN) a la dretana Erna Solberg com qui no vol la cosa.
Dinamarca serà el darrer i proper en tornar a les urnes; per ara segueix el govern de la socialdemòcrata Helle Thorning-Schmidt (a la foto), positiu i sovint contradictori i polèmic. No acaba de ser una Birgitte Nyborg.
1400caràcters 