Quan arribi Sant Joan
Quan arribi Sant Joan encara parlarem de la ressaca de les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig. No fa falta cap sondeig per tenir una ferma sensació que hi haurà un fort revés de volant en la política espanyola. Qui sap si serà el preludi d’un canvi encara més contundent a nivell espanyol i d’altres canvis a altres escales encara per descobrir: estructures institucionals, territorials, polítiques… Adéu siau bipartidisme!
Per Sant Joan s’aniran tancant, si no s’han tancat ja, coalicions o pactes d’estabilitat per governar en front d’arcs parlamentaris autonòmics complexos. Ho exemplifica prematurament la suor i les enrabiades que li està costant a Susana Díaz arribar a pactar la seva cara investidura… (D’altra banda: s’ho té merescut)
Els cocktails polítics que podran sortir al maig seran variats, i alguns podran acabar resultant ben amargs pels que se’ls hauran d’empassar, i durant la nit de la revetlla ja podran cremar algunes idees al foc; que tal volta sigui, més que mai, un foc regenerador.
Fins a quin punt el “tots contra el PP” sorgirà efecte? Fins a quin punt s’ha debilitat el mega-partit de Rajoy? Fins a quin punt és vertadera la potència de Ciutadans com a gran partit de coalicions? Fins a quin punt s’arribarà a cremar Podem amb el seu contacte amb la política real? ¿Dansaran Iglesias i Rivera al so de la música o deixaran cremar a la pira a tot allò vell per tal de purificar-ne tot allò corrupte i corromput?…
1400caràcters 