Tornar a Milà (2)
Primer semblava una idea més llençada a l’aire, una broma, una més de la típica salsa italiana de noms possibles per a càrrecs importants. Però la cosa guanya pes… Ell va sorgir políticament de Milà, allí hi ha tingut sempre el centre neuràlgic, i allí podria acabar, amb una victòria sonada; perquè, si ell és candidat a la capital del Nord, serà alcalde segur; alcalde i líder del partit. I a partir d’aquí ja escolliria qui seria candidat a primer ministre, per quan Matteo Renzi vulgui convocar eleccions. A ell ja no li tocaria i per això ja va fent sonar alguns noms (tanmateix, ja porta temps fent-ho).
Quan Silvio Berlusconi li va proposar a l’empresari Gabriele Albertini perquè fos candidat a l’alcaldia de Milà, ell ja li va dir “I per què no tu?”… L’ex-Cavaliere li va respondre amb el seu riure contundent. Ara li respondria diferent.
Berlusconi candidat a l’alcaldia de Milà? Tot el seu partit en ple estaria encantat. La durant dècades i dècades dretana ciutat de Milà, també. La Lliga Nord li donaria suport. Berlusconi ja va donar-li suport a l’ex-líder de la Lliga, Roberto Maroni, per ser president de la regió de Milà, la Llombardia, i ho va aconseguir. I ja han decidit anar junts a les properes regionals a la Ligúria, al Vènet, a la Campània, a l’Umbria.
Els diaris italians van plens de rumorologia sobre la possible venda del club de futbol del Milan a magnats xinesos. No podria seguir sent-ne propietari i alhora alcalde. Tot encaixaria.
1400caràcters 