Tornar a Milà (1)
La seu de l’ajuntament de Milà és el Palazzo Marino, un edifici fet construir per un dels banquers de l’emperador Carles V. El monumental edifici es troba davant del teatre operístic de la Scala, a un dels extrems de la Galeria Vittorio Emanuele. Al bell rovell de l’ou.
El seu ocupant, l’alcalde del centre-esquerra (PD) Giuliano Pisapia, ha anunciat que no es vol presentar a la reelecció. Culminarà la seva alcaldia amb l’Expo Internacional de la ciutat. Després… Tots els partits buscaran el millor candidat per ocupar l’alcaldia de la capital econòmica i del nord del país. La de Milà és una de les alcaldies més importants d’Itàlia, amb Roma o Torí. Ser-ne alcalde és gairebé del mateix pes polític que ser ministre. A Itàlia els alcaldes gaudeixen d’un respecte institucional superior al que poden tenir a Espanya.
I qui us digui que Milà no és bonic, no sap el que es diu.
I ja han sortit una rosa de noms possibles pel futur, i entre ells un de molt significatiu per a tota la política italiana: Silvio Berlusconi. Aquest podria voler jubilar-se en una alcaldia daurada des d’on governar el seu partit; pel qual pot arribar a entendre que ja no li tocarà més ser candidat a primer ministre.
Pel centre-esquerra hi ha dos noms especialment destacats, entre els molts que sonen: Umberto Ambrosoli (un advocat de la generació Renzi) que va ser el candidat vençut a la presidència regional; i l’important exdirigent empresarial Andrea Guerra, que ara fa d’assessor econòmic del gabinet de govern.
1400caràcters 