La dreta italiana
Si digués que a l’esquerra italiana no s’hi mou ningú, com si anessin a fer una foto de grup, mentiria; tanmateix, a Itàlia el que realment es mou políticament ara mateix és la dreta.
L’excomissari europeu Antonio Tajani treballa per tornar a apropar el PP europeu a Forza Italia… cosa difícil. I més quan per l’altra banda també es treballa per apropar a l’esverada Lliga Nord de Matteo Salvini, per tal d’aprofitar el seu èxit en els sondejos. I tot amb un Silvio Berlusconi retornat (si és que mai va marxar) i amb ganes de gatzara. I just ara que la Justícia realment l’ha deixat tornar a la primera fila, sembla que podria prendre la decisió de fer cert relleu al partit, pensant en l’exministra Mara Carfagna com a candidable. Ell manaria de fons, això segur, però potser ha entès una mica de què va això de la “regeneració”. No hi ha res tancat. Hi ha temps; no sembla que Renzi vulgui convocar eleccions.
Mentrestant, el Nou Centre-dreta, liderat per Angelino Alfano (ministre de l’Interior), i el que en queda de la vella UDC parlen d’unir-se definitivament, sumant a ells ex-berlusconians escindits i a una figura destacada del moment, que és Flavio Tosi, l’exdirigent vènent de la Lliga Nord. Un altre nom important per a ells a sumar podria ser el del jove exministre i dirigent forzista crític, Raffaele Fitto. El nom de la formació podria ser la que empren actualment com a coalició parlamentària: Àrea Popular. Com els hi pot anar electoralment en el futur, no ho sap ningú.
1400caràcters 