Rosa Díez i la fi d’UPyD
La nit de l’endemà de la nit electoral, en reunió, li dimiteixen quatre diputats i dirigents, entre ells, una de les més conegudes de la formació, Irene Lozano, diputada de bon verb i famosa per defensar la militar que va denunciar abusos en l’exèrcit. Li demanen canvis i que dimiteixi, Altres membres de la formació fan twits crítics amb les decisions del partit, altres parlant d’abraçar-se a Ciutadans, ara que les urnes li han començat a somriure. Entre ells, Toni Cantó, que ha de ser candidat a les eleccions autonòmiques al País Valencià. Els europarlamentaris crítics Calvet i Maura segurament també es mouran.
Que fa mentrestant Rosa Díez davant dels resultats andalusos i d’un període de devaluació del seu projecte polític? S’enroca. I aconseguirà quedar-se sola.
¿Esperarà Díez que molts quadres del seu partit fugin cap a Ciutadans d’aquí a les municipals i autonòmiques, o esperarà encara més, esperarà haver de dimitir el matí del 25 de maig, després d’una nit electoral desastrosa?
Ha arribat l’hora que doni una mort digna a la seva formació i a la seva carrera política, que deixi pas a dirigents joves i vàlids, com podria ser la diputada Lozano, i que ja sigui aquesta la que s’encarregui de la unió amb Ciutadans. Fent llistes unitàries en cremallera trauran un millor resultat. A Andalusia Ciutadans segur que hagués pogut treure un diputat més, arribant als 10.
Ves que Lozano i companyia (també els eurodiputats crítics) no passin a ser diputats de Ciutadans sense haver passat per les eleccions.
1400caràcters 