Microcosmos Andalusia
Que un partit tacat per corrupció i desgastat pel pes dels anys aconsegueixi mantenir el número de diputats en unes eleccions, i no sols això, també ser la primera força parlamentària en la seva regió amb diferència en relació al següent partit, és tot un èxit.
Susana Díaz ahir podia permetre’s estar realment exultant. Amb tot el bagatge gens favorable que duia a l’esquena el socialisme andalús, revalidar els mateixos escons que va aconseguir Griñán en les darreres eleccions ha estat un triomf seu i només seu: “la lideresa del Sur”. Una Andalusia que és clarament el gegantí reducte gal del socialisme, un socialisme rellegit i envernissat per un regionalisme andalús i per un lideratge carismàtic de la líder i presidenta. Colors de la campanya? Vermell socialista i verd andalús.
Micro-nacionalisme andalús i macro-personalisme de Díaz que ha fet d’aquestes eleccions una revàlida de la seva figura al capdavant de la Junta, que va heretar. Les eleccions li han servit: ha guanyat, no hi ha alternativa de govern i governarà.
Mentrestant, el PP s’ha estimbat fent homenatge al Candidat Desconegut, mentre els seus vots corrien cap al “nou centre-dreta reformista” (Quina definició! Qui ho havia de dir!?): Ciutadans. La formació de Rivera, que s’estrena a les Espanyes amb un bon resultat, i fins i tot sent una opció real de pactes de governabilitat.
Podem ha tret un bon resultat, considerant que començaven de zero, però no és notícia real. Sí que és notícia la gairebé necessària extremunció per a Izquierda Unida.
1400caràcters 