Concentració de vot
(imatge gràfica de Haaretz)
Lliçó a aprendre de les eleccions a Israel de dimarts. A més polarització, més concentració de vot. A aquestes eleccions es concorria un govern de Netanyahu o un govern sense Netanyahu, i l’alternativa només passava per Isaac Herzog i l’aliança de centre-esquerra. Res més. I és en aquestes que s’empra el vot útil. I és en aquestes que el candidat opta per apostar fort pels seus votants fidels i aquells que ideològicament se li apropen més. Res d’invents.
Netanyahu va fer això amb el seu viratge a la dreta i anti-Palestina: s’emportava el vot dels partits de la dreta ortodoxa en les seves diferents branques. Alhora, amb el seu atac a l’esquerra i el clam de la força del seu tarannà polític s’emportava vots de centre-dreta que proposava Kahlon, que podien dubtar, i votants que abans potser havien votat a Tzipi Livni (la sòcia de Herzog) o al centrista Yeir Lapid.
El Camp Sionista unificava el vot del centre-esquerra anant del centre a l’esquerra amb l’objectiu de fer fora del poder a Netanyahu. La líder de Meretz, el tradicional partit d’esquerres, va haver de dimitir pels mals resultats: els seus votants havien preferit emprar el vot útil, votant a l’antagonista principal del seu pitjor enemic, Netanyahu. Lapid va aguantar prou bé, podia haver estat una víctima principal d’aquesta polarització.
La llista única de partits àrabs també va ser positiva per unificar el seu vot i potenciar la seva representació política, passant a ser la tercera força del parlament.
1400caràcters 