Sempre guanya
Ho ha tornat a aconseguir. Serà primer ministre d’Israel per quarta vegada i amb ganes de ser-ho més temps que el mateix David Ben Gurion. Els sondejos, un cop més, s’equivocaven. Però també s’equivocaven aquells que l’enterraven massa d’hora. És ben viu i ho festeja. Ha suat per obtenir-ho, perquè el temor a perdre hi era com mai abans, però ho ha aconseguit. L’aliança entre el líder dels laboristes, Isaac Herzog, i el centre de Tzipi Livni ha tingut empenta, però no suficient.
Benjamin Netanyahu ja ha deixat clar que seguirà governant amb la dreta, en la línia dura que el caracteritza i amb la qual ha guanyat les eleccions; després d’una campanya en la qual encara ha virat més a la dreta (sangrant en vots alguns dels seus socis naturals de govern). Compta que el president de la nació, Reuven Rivlin, li encomani seguir. La llista de centre-dreta de l’exmembre del seu partit Moshé Kahlon suma 10 escons als seus 30. Sumant-hi els diferents partits ortodoxos pot arribar a sumar els 61 escons necessaris per governar. No vol res més.
Sap que en mig de tot això la seva relació amb els Estats Units i amb Europa no ha anat precisament a millor. I Occident vol l’estabilitat al Pròxim Orient i tancar temes, ara que en surten d’altres… Sap que el pressionaran, però és amb això que es creix. Lluitar contra els enemics exteriors és el seu fort i se’n defensarà. Qui sap si seran l’arma per vèncer, quan torni a tocar, unes altres eleccions.
1400caràcters 