A la seva manera
Acabo la setmana amb un tercer article al voltant del PP i les seves noves protagonistes. I amb la més esperada i carismàtica: la tenaç Esperanza Aguirre.
La seva elecció com a candidata a la capital de les Espanyes es va saber un divendres a la tarda, després de llargues converses. El dissabte esclataria la polèmica en la qual advertia que ningú li faria les llistes i que no pensava deixar la presidència del partit a la comunitat, amb el matís que acceptava deixar-la si arribava a alcaldessa. S’assegura el tir, com sempre: si no arriba a governar la capital seguirà sent presidenta del partit regional i podent tenir veu i vot.
Començant la seva primera setmana com a candidata ja anuncia que preferiria tornar la seu de la corporació municipal al seu anterior palau, deixant l’altament costós i polèmic palau de Cibeles, el qual titlla d'”obra megalòmana”. Això és allò que n’anomenaríem “micro-populismes“, tot i que ella es podrà passar la campanya atacant per això a Podem. Un Podem, per cert, que anirà molt desdibuixat a la campanya per la capital i que li posa fàcil.
L’ambició política sense fre d’Aguirre ha comportat que el seu etern número 2, Ignacio González, perdi la possibilitat de ser candidat a la comunitat que li va llegar. Segur que li sabrà recompensar. Ara es diu que ja té un nou home fort: Íñigo Henríquez de Luna (portaveu parlamentari autonòmic), que exerceix de cap de campanya de la “lideresa”. També diu comptar amb María San Gil. Aguirre Style.
1400caràcters 