Les dones del PP
Diumenge passat va ser el Dia de la Dona i ja fa un temps que vaig crear l’etiqueta interna “en femení” dins d’aquest blog, fent referència a la política protagonitzada per dones.
I s’ha de dir que a nivell espanyol el PP ara va força per endavant, encara que el gabinet Rajoy no sigui precisament paritari…
La de la foto és Ana Beltrán, nova candidata a la presidència del govern de Navarra. Junt amb els noms de Cristina Cifuentes per la Comunitat de Madrid (de la qual ja vam parlar en l’anterior article) i el de María Australia Navarro, nova aposta per les Canàries; un cop descartat retornar a les illes el ministre Soria. Les tres d’uns 50 anys, amb trajectòries més o menys llargues en el partit., i, curiosament, més o menys rosses totes elles. Com tretes d’un mateix motlle.
I és que l’estereotip de senyora presidenta es repeteix en Luisa Fernanda Rudi, actual presidenta de l’Aragó, o en la líder asturiana, Mercedes Fernández. Inclús en Esperanza Aguirre. I no em voldria oblidar de la inefable delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna.
Fugint d’aquest tipus de perfil, les dames del tauler d’escacs del PP són moltes, variades i poderoses. Començant per la “primera ministra” Sáenz de Santamaría, la presidenta de Castella – la Manxa i secretaria general del partit, Lola de Cospedal, la plenipotenciària alcaldessa de València, la líder catalana, Sánchez-Camacho, i la basca Arantza Quiroga.
Potser va ser un error no escollir una dona del PP andalús per combatre a Susana Díaz…