Singularíssimes
Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes han estat els noms del cap de setmana. La sempre “lideresa”dels conservadors madrilenys, eterna “aspirant a…”, comtessa de Bornos, exministra d’Aznar, expresidenta del Senat i expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre torna a ocupar les portades dels diaris. Serà candidata a l’alcaldia de la capital d’Espanya el proper maig, després del govern d’Ana Botella. Rajoy i el seu “comitè electoral” han entès que és una aposta segura.
També és una aposta més segura la delegada del Govern, Cristina Cifuentes, per a la presidència de la Comunitat, que l’actual president: Ignacio González; que no deixa de ser un fidel d’Aguirre, i això ja seria massa poder per a aquesta.
Tan Aguirre com Cifuentes poden aconseguir una cosa: presumir que el PP presenta dones, cosa que no faran els socialistes, i sembla que tampoc Podem. D’altra banda, pel que fa als seus viables votants, ambdues obren les expectatives de vot. Els seus perfils van més enllà del votant de dretes perquè sí. Aguirre és a Madrid el que Rita Barberá a València ciutat, on pot perfectament revalidar el seu càrrec per més caloret que tingui. Són polítiques carismàtiques d’un perfil singularíssim. Són autèntiques líders. Cifuentes encara no té tota aquesta aurèola, però, en canvi, els seus posicionaments l’obren cap al votant de centre.
Encara que sense majories, poden guanyar les eleccions. Després vindrà l’hora de buscar coalicions de govern…
1400caràcters 