Barcelona
Especial: eleccions municipals
Xavier Trias. Un sènior vital i de la política catalana que aspira a la reelecció a l’alcaldia de la ciutat comtal. És un candidat ferm, amb experiència de gestió al darrere i una opció seriosa davant del batibull polític que es pronostica. Si ho aconseguís acabaria el mandat amb una edat “cardenalícia”… No sé si és el perfil idoni per la ciutat que presumeix tant d’innovadora i jove i bla bla bla…
I sóc molt crític amb l’estesa percepció que la vellesa és quelcom dolent com a valor personal. Regeneració no vol dir jubilar tot aquell major de 60 anys. Crec que el perfil d’Ángel Gabilondo a la Comunitat de Madrid és idoni, però Xavier Trias porta a la seva esquena una molt llarga trajectòria política sumada a la motxilla de l’edat. La regeneració tan necessària per a Convergència no l’ha transmet. CDC tindria algun altre nom vàlid, segurament tret de les altes esferes del partit, i no tant Joaquim Forn, número dos de l’alcalde, però sí per exemple el regidor-escriptor Antoni Vives.
Jaume Collboni, sens dubte, és un home de la Barcelona actual i un bon candidat, però la situació actual del PSC li permetrà solament potser ser soci de govern i qui sap si ni això. Si Ada Colau integra a la seva potent coalició amb Podem a l’Iniciativa Verds sòcia de govern durant anys dels socialistes barcelonins, si a demés també sumés amb el PSC de Serra, Maragall, Clos i Hereu… Alguna cosa no encaixaria.
El PP presentarà, una vegada més, a Alberto Fernández Díaz.
La CUP pot ben ser que entri a l’Ajuntament; i sembla que ho farà desaprofitant la tirada que té l’actual líder parlamentari de la formació, David Fernàndez.
I finalment la darrera novetat: el magistrat Santiago Vidal podria anar de número 2 d’Alfred Bosch a la llista d’ERC per Barcelona. Què aportarà a l’Ajuntament de Barcelona exactament el jutge que en les seves estones lliures es creu amb el dret de fer una “constitució catalana”?…
Aconseguir governar sembla que serà dificilíssim per a tots; poder realitzar una suma de govern municipal serà un autèntic exercici pràctic politològic.