França – Itàlia
La setmana passada, el primer ministre francès, Manuel Valls, va sobreviure a una moció de censura i alhora va avançar amb les seves reformes liberals de la seva administració d’”enarques”. Un moviment polític que li dóna empenta, si més no, per unes setmanes més. Gairebé del mateix calat que l’elecció presidencial de Sergio Mattarella a Itàlia, guiada pel primer ministre Matteo Renzi. Aquest, també com Valls, viu en conflicte armat amb l’esquerra del país i les barricades sindicals per les seves mesures econòmiques.
La sessió parlamentària francesa va tirar endavant gràcies a les discordances internes tan en el partit socialista com en el partit conservador, ara de nou regit, però no del tot controlat, per Nicolas Sarkozy. Els moderats li reclamen cert ordre a l’expresident. També li ho reclamen els seus a Berlusconi… L’únic partit compacte com un home sol va ser el Front Nacional de Marine Le Pen; que ja es veu a una futura segona ronda de les eleccions presidencials. La Lliga Nord dirigida per Matteo Salvini a Itàlia també gairebé és tan compacta, però no ho és pas el Moviment 5 Estrelles, que ja compta els dissidents de l’oficialisme de Beppe Grillo de cinc en cinc.
A França hi destaca actualment un major protagonisme del primer ministre en front del president. Hollande ha optat per no desgastar-se més del necessari i Valls és i serà protagonista per un temps. També el perfil molt discret de Mattarella farà encara més protagonista a Renzi.
1400caràcters 