Fermesa i prudència
Titular de dimecres al matí: “Pedro Sánchez cessa a Tomás Gómez, líder dels socialistes madrilenys”. A 3 mesos de les eleccions. Uf… El secretari general socialista ho anuncia per evitar que Gómez, que està sota sospita de possible corrupció al poble madrileny del qual era alcalde, segueixi de candidat a la presidència de la comunitat. Aprofitant, clar, per buscar un perfil millor, sense desgastar. Un cop ferm sobre la taula l’endemà que el líder regional es negués a dimitir. Una fermesa davant de la corrupció que per a molts socialistes, i ciutadans en general, es rep positivament. I tot els mateixos dies que Podem no vol deixar caure a Juan Carlos Monedero, número 3 de la formació, per les seves trampes fiscals, i en la mateixa setmana que la magistrada Alaya imputa un reguitzell més de persones pel cas dels cursos de formació a Andalusia. D’entrada la jugada de Sánchez és molt encertada. Ordre.
Dues hores més tard, però, es pensa més amb l’eix prudència/temeritat, quan surt Tomás Gómez dient que no pensa plegar i anunciant que anirà als jutjats si convé, desautoritzant al líder de la formació i tractant-lo de dèbil. Colpejant on fa mal.
Potser una jugada poc prudent de Sánchez, que rep suports del partit, que saben que ha fet bé per la imatge del partit. Un PSOE que no es pot permetre a un Tomás Gómez fent numerets i atacant al líder de mala manera. Un PSOE que si vol evitar el síndrome PASOK, ja cal que es guardi bé de Papandreus ressentits.
Una bona jugada de Sánchez, amb conseqüències incertes pel partit.
1400caràcters 