Una Syriza ‘all’italiana’
Especial: Una altra esquerra alternativa a Itàlia
A Itàlia està sorgint un moviment alternatiu d’esquerres a l’estil Syriza. El Partit Demòcrata de Matteo Renzi s’ha evidenciat en un model de centre-esquerra moderat i el Moviment 5 Estrelles s’ha descartat com a model de partit progressista d’esquerres real per la seva organització interna i per decisions com apropar-se a l’UKIP anglès a l’Europarlament… Això sols canviaria si Beppe Grillo fes el pas enrere que es preveu, quedant com a mer pare assessor del partit i deixant tota la direcció al seu relleu; un relleu que porta camisa i americana si convé i que ha demostrat certa solvència política.
Però qui vol ser la Syriza italiana?
Doncs l’ala esquerra del PD, queixosa de les polítiques euro-resignades del govern Renzi, que reivindica polítiques més socials sense haver d’acotar el cap davant les imposicions d’Europa. Entre aquests hi destaquen els noms de Pippo Civati, excontrincant de Renzi en les primàries, o Stefano Fassina, exsecretari d’Estat d’Economia. També el líder del partit d’esquerra ecologista Nichi Vendola, president de la regió de la Puglia. I altres firmes menors de la política italiana però amb el seu pes, com l’exmagistrat Antonio Ingroia o els hereus dels darrers comunistes. I un altre nom molt fort amb el qual comptarien seria el de Stefano Rodotà, excandidat a la presidència de la República, sent un dels homes més valorats (per l’esquerra) en els sondejos actuals per al càrrec. El nom que es donen és Brigata Kalimera, en al·lusió a la salutació grega, per Syriza. Quan veurem si es mouen més? Els factors en joc són les eleccions gregues i el resultat de Syriza. Un altre és l’elecció del nou president de la República, en les votacions de la qual poden portar la contrària a les directrius del primer ministre. I un altre factor pot ser que amb un acord amb Renzi el nou president anunciï eleccions a curt o a mitjà termini… En el seu objectiu polític hi hauria una gran ambició, com Syriza i Podemos, i fer un sorpasso important.
No obstant, ara mateix és el PD és la primera força gairebé hegemònica en tot el territori italià, i així seguirà sent mentre no hi hagi una alternativa real de centre-dreta. Matteo Renzi té la pilota.