I Portugal? (2)
Diuen que malgrat tot (i tot és molt!) a Portugal no hi ha cap efecte/xoc polític equivalent a Syriza, Podemos o els “grillini” italians. Malgrat tots els malgrats, hi segueix certa placidesa política. I les úniques notes agres han vingut per les caigudes en desgràcia de l’important Banc Espírito Santo i de l’exprimer ministre socialista José Sócrates, detingut i empresonat per corrupció, just després del canvi de lideratge de la seva formació, amb António Costa, que va primer en els sondejos; davant del primer ministre Pedro Passos Coelho que es veu la tempesta a sobre… Sap que s’ha de llençar a unes eleccions que el ratifiquin o que el deixin vençut, com el cartutx del seu partit a cremar…
Costa ja ha canviat tot el seu equip, posant cares fidels i cares noves i fresques. Cap exministre de Sócrates, i tampoc fidels a José António Seguro, el seu antecessor tombat en primàries.
I, a part dels socialistes, la resposta a la corrupció i al govern de dretes que ha retallat fins la medul·la el país?
Doncs el Bloque d’Esquerdas, única formació de la important herència comunista portuguesa, no sembla tenir una gran resposta. Comunistes, encara; com també en queden a Grècia, i els molt desdibuixats post-comunistes italians i espanyols…
Mentrestant l’encara petit Partit Democràtic Republicà, formació creada per l’advocat António Marinho e Pinto (a la foto), podria ser una força més al parlament portuguès, un brot crític amb un discurs anti-Europa…
1400caràcters 