Mr. President, què farà aquest 2015?
Barack Obama va aconseguir la reelecció gràcies a les escorrialles de la gran popularitat que havia tingut, gràcies a un contrincant que no feia ni fred ni calor i gràcies a un bon plantejament en positiu del seu primer mandat. No obstant, ja fa temps que per molts Obama és vist com un globus desinflat i la sonada conclusió d’això va arribar amb les darreres eleccions mid-term que el van deixar amb el cul a l’aire, legislativament parlant.
Després d’aquestes, i davant l’adversitat, ha estat com si el president dels Estats Units es posés a córrer per tal que quan s’acabi el seu mandat, que ja queda menys, el regust de boca sigui bo. I dies i setmanes després es va posar les piles. Va deixar clar que no cediria davant les envestides legislatives republicanes. Va nomenar una nova fiscal general de l’Estat: dona i afroamericana. Es va posar a treballar seriosament en una àmplia regularització de la immigració. Va empènyer a la dimissió al secretari d’Estat de Defensa, Chuck Hagel (l’únic republicà del seu gabinet), diuen que per desavinences en com enfrontar-se a l’Estat Islàmic. I “la sorpresa cubana”, que marcarà per sempre el seu període a la Casa Blanca.
Obama ho té clar: si els republicans opten per vetar-li els pressupostos o el què sigui, deixarà que l’Estat torni a quedar sense cobertura, que els serveis no es proporcionin… Els republicans, si és el què busquen, tornaran a quedar com uns sonats que només fan batalla política i no pensen en el país, perdent votants assenyats.