Eleccions anticipades
Els casos d’Israel i de Suècia
Tot esperant les eleccions anticipades a Catalunya, la setmana passada es van donar dues convocatòries d’eleccions anticipades (al març vinent ambdues) al panorama polític internacional. Unes com un tour de force d’un primer ministre ambiciós, i unes altres fruit de la debilitat parlamentària d’un govern.
Des de la seva fundació com a Estat el 1948, mai cap govern d’Israel ha dut a terme una legislatura sencera. Ara Benjamin Netanyahu dissol el seu executiu per la dissidència i dimissió dels seus ministres centristes de formacions sòcies de govern, contraris a la llei per fer d’Israel un “estat jueu”. Netanyahu ha tendit clarament cap a l’ultradreta nacional. Els dos partits centristes que fins ara eren socis segurament no ho seran més, però el primer ministre s’haurà guanyat el favor dels partits ultraortodoxos. Netanyahu se sap guanyador però hi ha partida política…
També hi haurà eleccions anticipades a Suècia al març. El govern socialdemòcrata del poc carismàtic Stefan Löfven ha caigut perquè el vot conjunt del centre-dreta i l’ultradreta ha tombat la seva proposta de pressupostos. La pressió de l’ultradreta ““Demòcrates Suecs””, que va aconseguir ser tercera força al parlament suec, ha pogut amb el govern de coalició d’esquerres, tot i portar tan sols dos mesos exercint. La popularitat de l’executiu era molt baixa. I què sortirà de les eleccions? Tornarà el partit de centre-dreta liberal a guanyar? Pujaran encara més els ultradretans i portaran un canvi de panorama polític? Löfven no és el millor candidat socialdemòcrata per aconseguir guanyar-se el centre polític…
1400caràcters 