Mal temps britànic
Especial: Regne Unit
Un altre diputat conservador britànic va saltar del partit tory de David Cameron a l’UKIP, liderat per Nigel Farage… La força euròfoba, anti-immigració i nacional-conservadora ja té dos seient a la cambra baixa que mai havia tingut, i les seves previsions per les eleccions de l’any vinent són exponencials.
David Cameron no les té totes. Si és que les ha tingut mai: com a candidat tou, com a guanyador fluix d’eleccions, com a primer ministre voluble, com a líder líquid del seu partit… Sempre ha fet de funambulista. Enfadant-se o somrient a Europa, fent polítiques thatcheristes o tirant endavant lleis progressistes. Cameron aguanta en la seva posició intermèdia, fent equilibris. I li han recomanat seguir així. Fermesa conservadora però aires moderns i centristes. Defensar la dreta però salvaguardant el centre.
Més a l’abisme està el seu soci de govern, el liberal-demòcrata Nick Clegg, que fa uns anys havia de ser l’actor revelació de la política britànica. Ara no és segur ni que el votin al seu districte electoral. Aviat tindrà un successor en front dels molt dèbils lib-dems anglesos, que amb les eleccions poden entrar en coma. Ser els socis de govern de Cameron ha estat fer-se un harakiri. Tanmateix, Clegg va dient que aguanta perquè seran necessaris guanyi qui guanyi, per poc que treguin, ja que ningú voldrà governar amb l’UKIP i la suma de conservadors i laboristes és “impossible”…
I tot això amb Ed Miliband, líder dels laboristes a la corda fluixa… i pot caure. Alan Johnson, Yvette Cooper o Andy Burnham serien possibles substituts. Els sondejos que arriben d’Escòcia tampoc ajuden a Miliband, ja que anuncien que la potència del Labour al nord està disminuint molt, i sense un pes consistent a Escòcia, els laboristes ho tindran difícil per guanyar, per no dir impossible (com passava amb els socialistes a Catalunya).
El potencial que està agafant Nicola Sturgeon com a successora d’Alex Salmond a Escòcia és molt gran i la oposició no és ferma (els toris no tenen pes). Ha dit al recollir el testimoni de Salmond que el primer pas ara és tenir molt de pes a Londres, per tal de reivindicar tot allò que Londres va prometre abans del referèndum, afirmant que els laboristes no complirien. El concepte que ha emprat CiU diverses vegades pel que fa al seu plantejament electoral a Madrid: ningú et representarà allí millor que nosaltres.
Pluja intensa als Highlands. Boira densa a Londres.
1400caràcters 