La dimissió de Juncker
Jean-Claude Juncker al cap de setmanes de la seva presa de possessió com a president de la Comissió Europea dimiteix per l’escàndol majúscul “LuxLeaks”, que destapa com el Gran Ducat de Luxemburg havia emparat a grans multinacionals eximint-les fiscalment durant els 18 anys durant els quals Juncker va ser primer ministre del petit estat, així com ministre de Finances i membre d’altes institucions econòmiques europees, sent a demés president de l’Eurogrup a partir de 2004.
Interinament ocupa el càrrec el vicepresident primer de la Comissió l’holandès Frans Timmermans, però com a representant de l’esquerra no li pertoca el càrrec, i també és massa tard per a Martin Schulz, tot considerant les darreres eleccions. El Partit Popular Europeu escull pel càrrec a l’alemany Günther Oettinger: expresident de la regió del Baden-Württemberg porta sent comissari europeu des de 2010 amb grau de vicepresident. És dels millors perfils a escollir entre tot l’equip de comissaris. Timmermans torna a fer de vicepresident primer i segueix la vida política a Brussel·les. Una junta especial de la Comissió engega un procés per lluitar severament contra els paradisos fiscals i contra el gran pes de les multinacionals.
Sí, tot això hauria d’haver passat, però no ha estat així. Juncker, tot i l’explosió d’aquest pseudo-secret, segueix sent president de la Comissió Europea, sumant encara més descrèdit polític al màxim ens de govern de la Unió (després del despatx de la cancellera Merkel).
1400caràcters 