Les oportunitats perdudes
El líder d’Izquierda Unida, Cayo Lara, ha anunciat que no concorrerà a les primàries pel futur capçal del seu partit. L’any vinent Izquierda Unida tindrà una nova cara.
Pagès manxec de l’escola dels antics comunistes espanyols, Lara no ha destacat mai per la seva oratòria ni pel seu carisma i sols va fer d’oposició ferma quan Rubalcaba va creure que fer de cap de l’oposició volia dir estar callat.
Ara a IU es troben amb l’Espanya de Podem i amb la possibilitat de tornar a treure els pitjors resultats de la seva història, no tant per ells sinó pel pes dels seguidors de Pablo Iglesias. Per això molts esperen que aquesta setmana mateix el jove diputat Alberto Garzón aixequi la mà i digui que anirà a primàries. Economista, bloguer, jove i ben plantat, Garzón és més proper a les idees de Podem que a vells comunistes o als socialistes. És economista amb un màster, de la jove generació preparada d’aquest país i coneix la realitat dels joves.
Podrà el jove Garzón parar ni que sigui en part la previsible greu pèrdua de votants que anirien cap a Podem? Hi és a temps?
Hi és a temps IU? Hi és a temps UPyD? Hi és a temps a Catalunya Iniciativa Verds o Ciutadans? A tots ells els ha atropellat Podem. Els ha atropellat de ser marques pròpies de profunda regeneració. És un error de càlcul preveure que res ha de canviar bruscament i que l’ordre de les coses va avançant, comptant sempre amb un mateix; aquesta serà la lliçó de Podem per a tots ells.
1400caràcters 