El proper adéu de Napolitano
S’escampa el rumor de la propera dimissió del president de la República Italiana Giorgio Napolitano. Podria anunciar-ho al desembre i fer-se efectiu al gener, en el qual el president del Senat, Pietro Grasso, ocuparia la regència del càrrec.
Es diu que en els cercles més íntims el president així ho comenta i als seus 89 anys, i després d’haver fet molt camí, sembla adequat. El Quirinal no ho desmenteix.
Alhora seria ja amb un nou president que Matteo Renzi encomanaria convocar les urnes per tal de tenir un resultat favorable que doni una empenta a la seva acció de govern, encara molt travada; aprofitant que el Berlusconisme no es mou cap a una substitució real del seu Gran Líder i aprofitant la baixada dels 5 estrelles.
Amb això comença de nou l’anomenat “totonomi” de presidenciables, amb alguns noms que ja comencen a ser eterns com els exprimers ministres Romano Prodi o Giuliano Amato. En la llista hi sorgeixen ara alguns ministres de l’executiu Renzi: la ministra de Defensa, el ministre d’Economia i el ministre de Cultura.
Una jutgessa del Constitucional o alguna dirigent de renom del PD serien altres opcions femenines.
Noms de pes del PD agafen força també, com serien Sergio Chiamparino, actual president del Piemont, Piero Fassino, alcalde de Torí, o Walter Veltroni, exalcalde de Roma, exlíder del PD i exviceprimer ministre de Prodi.
O Mario Draghi, però ni l’economista ni el país es poden perdre tenir-lo col·locat a la direcció del BCE.
1400caràcters 