El CIS i Podemos
L’esperat resultat del sondeig del CIS ha estat clar sobre la realitat política espanyola. Temps de grans canvis. La gent està molt cabrejada. Els espanyols estan farts de la corrupció política i de que es riguin d’ells, perquè el que passa a Espanya no té un altre nom: és un burla descarada al ciutadà per part de l’stableshment polític, ara sobretot per part d’aquest Partit Popular que governa a la major part del territori i que disposa de majoria absoluta; un PP que encara es deu creure omnipotent i que no sembla conscient que alguna cosa està canviant.
Així, el CIS va desvelar que la nova força Podemos ja seria la primera força política en intenció de vot. Sorpasso, svolta. Conceptes italians per passar per damunt dels que van al davant, per expressar un canvi intencionat. Podemos també podria ser segona força en algunes eleccions autonòmiques l’any vinent. A Astúries diuen que seria primera… El CIS, després de passar el sondeig pels fogons, també deia que el PP i el PSOE seguirien sent primera i segona forces reals, però amb un Podemos que se’ls hi acostaria molt. I cal entendre els sondejos. El vot de Podemos no parla d’esquerres ni dretes, és un vot vertical o en diagonal, que travessa la societat: Sr. Rajoy, possibles votants de Podemos, abans el van votar a vostè!
D’entrada cap reacció per part de les grans cúpules dirigents del bipartidisme tradicional de la Segona Restauració. S’ha acabat tot el que quedava de la Transició. I Catalunya ja és molt lluny.
1400caràcters 