Complexitat valenciana
ESPECIAL: Comunitat Valenciana
El PP serà difícil de desbancar de la primera posició en les eleccions autonòmiques valencianes de l’any vinent; sigui qui sigui el candidat a la presidència per part de la formació conservadora. Fer ministre a Alberto Fabra en una reforma del gabinet Rajoy seria una bonica forma de treure’l de candidat sense ofendre tant; ja sembla evident que ell no serà candidat (i va arribar a president de rebot, sense passar per les urnes). Qui ho serà i amb quin potencial afegit? Qui s’escollirà des de La Moncloa? Algun conseller del mateix govern valencià (Isabel Bonig)? L’alcaldessa-lideressa Rita Barberá? Esteban González Pons? El ministre García-Margallo?…
Darrere del PP vindrà un reguitzell de partits, “a la catalana”: socialistes, Podemos, Compromís, Esquerra Unida i UPyD. Segurament, i segons els sondejos, en aquest ordre.
Els socialistes quedarien segons, amb Ximo Puig al capdavant, que comptem que sigui un bon president en un govern de coalició d’esquerres ampli per defenestrar al PP de la presidència.
Podemos podria quedar a poca distància dels socialistes. Els valencians estan molt farts dels seus polítics i la ràbia ha trobat partit catalitzador directe.
Compromís podia haver canalitzat aquesta ràbia i aquestes ganes de canvi, pensant en casa, però la via identitària al País Valencià no està en voga. Això sí, per una aliança d’esquerres es podria comptar amb ells. Amb Esquerra Unida també, és clar. Que perdria molt davant el torrent de Podemos.
Socialistes, Podemos, Compromís i EU sumarien de sobres. Però veuríem com va un govern tetrapartit, després de la mala fama d’aquell tripartit català… També pot ser que socialistes o Podemos hi sobrin…
UPyD està a l’aire d’entrar o no-entrar. La potència de Podemos s’ha endut per davant un munt de votants possibles, que hi dirigien el vot en sentit de queixa i regeneració. Tot i escollir a l’ex-actor i actual diputat Toni Cantó com a candidat, ho tenen difícil. També perquè Rosa Díez segueix obcecada amb no pactar amb Albert Rivera i la seva marca blanca espanyola Movimiento Ciudadano.