incertesa.uk
El premier britànic, David Cameron, va aguantant el tipus; com una gasela va movent-se en el seu partit i en la política britànica. Resisteix i persisteix. Els salts a l’UKIP d’alguns dels seus col·legues, algun escàndol de partit (allí sí que dimiteixen) o el que diguin els sondejos… encara són mar de fons. I Escòcia, per a ell, ha estat una medalla. Ara falta veure com gestiona el procés de sessió de competències promeses… Nicola Sturgeon, successora d’Alex Salmond, ja se sap futura reina del Nord.
Per les eleccions generals de l’any vinent ja es preveu el retorn al primer lloc del laborisme. Tanmateix, Ed Miliband, el seu actual líder, pot vèncer però no convèncer, arribant primer però no amb prou pes. I amb una situació dels partits clàssics majoritaris en minoria amb qui podrien pactar una aliança? Els liberals podrien sortir de les urnes fets les cendres d’un cadàver que s’ha auto-incinerat durant aquesta legislatura de govern inútil amb els conservadors. El cap dels lib-dems, Nick Clegg, no es mou perquè confia que el proper govern necessitarà tan sí com no un soci…
Però Ed Miliband governant sense majoria podria durar molt poc. I Cameron perdent les eleccions no duraria ni fins l’endemà.
Pels conservadors, a demés, un pacte amb l’UKIP faria que en les següents eleccions els tories rebessin més que un màrtir al perdre la buscada “centralitat”.
I la suma dels conservadors amb els laboristes és una quimera que encara no es concep. I menys amb “The Red Ed” al capdavant.
1400caràcters 