L’atzucac belga
Amb les eleccions europees del maig, Bèlgica també votava unes eleccions legislatives que van comportar la dimissió del govern socialista d’Elio di Rupo, que segueix sent primer ministre en funcions cinc mesos després. I ho seguirà sent mentre durin les negociacions per formar el nou govern belga; cosa que està costant Déu i ajuda… Tant, que hi ha dies que als diaris belgues ja ni és notícia la manca de govern i l’estat de les negociacions… Contrastant-ho amb els tombs i retombs diaris que arribem a donar aquí a subjectes desconeguts com hipotètics nous de novembre o preguntes variables…
Com avança la cosa? Qui ocuparà Le Lambermont (casa del primer ministre belga)?
El 22 de juliol el rei Felip dels belgues va encarregar a Charles Michel, líder dels liberals valons, de formar un govern amb Kris Peeters, democristià flamenc. Peeters és el president de la regió flamenca des de fa dos mandats i tenia números per ser el proper primer ministre belga del nou govern conservador, que estarà format pels nacionalistes flamencs, els democristians flamencs, els liberals valons i els liberals flamencs.
Tanmateix al mes de setembre encara no tenim govern belga i feia falta saber el nom del futur nou eurocomissari del país. Inclús Juncker va exigir celeritat. El nom de Marianne Thyssen (a la foto amb Peeters), dirigent democristiana flamenca de llarga trajectòria a Brussel·les, fou l’escollit. I amb això, el democristià flamenc Peeters serà formador de govern però ja no serà el nou primer ministre…
1400caràcters 