Socialistes, Societats Limitades
En temps imprevisibles de desgavell polític proliferen noves formacions polítiques sorgides de la desconstrucció dels partits forts clàssics desconcertats. A Catalunya això es va veient amb CiU, el PSC i inclús IV–EUiA…
El cas dels socialistes catalans, abans el segon partit del país, és el més clar. Desmembrant-se internament i perdent votants per tots els flancs: els “progressistes conservadors” els marxen cap a Ciutadans, els independentistes cap a ERC i els “progressistes emprenyats d’esquerra-esquerra” cap a formacions com Podem o Guanyem…
Però és el desmembrament intern el que fa més mal, ja que els votants només parlen cada quatre anys, mentre que perdre l’ala d’una avioneta sí que es nota… La Nova Esquerra Catalana d’Ernest Maragall; l’Avancem de Joan Ignasi Elena; Socialisme, Catalunya i Llibertat de Toni Comín i els ex-Ciutadans pel Canvi; el Moviment Socialista de Castells, Tura i Companyia… I quants més?!…
Amb tot això es troba Miquel Iceta al capdavant del PSC… Dubtar que tingui prous dits per tapar tots els forats de la barca és lògic. No hi ha retorn possible. Del PSC de tota la vida en quedarà una federació dels socialistes espanyols. La qüestió interessant i profitosa seria si tota la resta de petites formacions socialistes, d’esquerra i catalanistes es posessin d’acord per anar juntes de cara a les municipals i a les eleccions legislatives que puguin venir. Juntes podrien sumar en positiu i crear una força política. Per separat no aniran enlloc.
1400caràcters 