La importància del color beix
La història és allò què passa mentre parlem del vestit beix d’Obama en la seva primera roda de premsa després de les vacances, i no gens menys que per parlar d’Irak, Síria, l’Afganistan i de l’Estat Islàmic… Tots els mitjans han comentat un vestit beix que als Estats Units anomenarien “el típic vestit de l’oncle per anar a missa”. Mentrestant el caos mundial segueix i persisteix. I ben a prop nostre: a Israel fins fa quatre dies, als països mencionats en la roda de premsa d’Obama, a Ucraïna, a Líbia… l’Ebola causant estranys a Àfrica…
Creure que aquell beix era espontani és una ingenuïtat. A cap assessor del president dels Estats Units se li podia escapar. Inclús ben segur que tenen ja preparats un reguitzell d’auto-acudits al voltant del tema perquè el president els vagi deixant anar en els seus mítings. Segur.
Al novembre als EUA hi ha eleccions legislatives de mitja legislatura i els republicans les tenen totes per passar a controlar el Senat i fer que la darrera part del segon mandat d’Obama sigui un malson legislatiu.
El president s’ho ha guanyat a pols, i darrere d’una li ve l’altra. La revolta dels afroamericans de Missouri d’aquest estiu n’ha estat una perla. L’Obamacare s’enfonsa judicialment i les polítiques interiors del president es dilueixen i més que ho faran… Mirant a l’exterior… ja ningú es creu el Nobel de la Pau que camina a les palpentes davant de massa fronts oberts, amb una fermesa dubtosa per a molts nord-americans.
1400caràcters 