Tusk i Mogherini
Un polonès en el lloc d’un belga i una italiana enlloc d’una anglesa. No és un acudit. És el joc de cadires resolt a la cúpula de la Unió Europea. El primer ministre liberal de Polònia, Donald Tusk, serà el nou president del Consell Europeu enlloc de Herman van Rompuy, i Federica Mogherini, ministra italiana socialdemòcrata d’Exteriors, serà la nova cap de la diplomàcia europea, substituint a lady Ashton. (Només que ocupin els llocs amb una mica més d’ímpetu que els seus anteriors ja ho faran bé.)
Amb aquests noms s’aconsegueix el complicadíssim equilibri de posicions, famílies polítiques, quotes… L’Est, el Sud. Conservadors, socialistes. Dona i jove (als 41 anys resulta que a Europa ets jove…). El potencial de Renzi, i el de Merkel. Juncker i Schulz són centre-europeus que van cap als 60… La posició enfront de Rússia… La complexitat de la direcció de l’orquestra europea…
Fa temps vaig preveure amb encert que Tusk podia aconseguir un dels més alts càrrecs de la Unió; i després de les eleccions europees va ser evident que Renzi obtindria un botí europeu elevat del seu boníssim resultat electoral: l’ascens de Mogherini, molt propera a ell, ho ratifica.
Renzi haurà de canviar de ministra d’Exteriors i Polònia de primer ministre. El Govern d’Europa canvia els governs d’Europa. I encara falten els comissaris europeus.
Esperem que Tusk i Mogherini es puguin posar a treballar aviat. Hi ha molta feina a fer: la immigració al sud, la crisi econòmica, el terrorisme islamista, la guerra d’Ucraïna…
1400caràcters 