Govern Valls 2
Des que va arribar a primer ministre, fa mesos, fins a l’actualitat, la popularitat de Manuel Valls ha anat caient alhora que avançaven les retallades i la reestructuració econòmica molt al gust euro-alemany.
Fa pocs dies es va saber que l’exministra ecologista Cécile Duflot en un llibre parlaria d’Hollande i de l’executiu Valls, tractant-lo de decebedor. En ell diu que Hollande no és president de ningú i acusa al primer ministre de governar com la dreta, fent desaparèixer l’esquerra.
Paral·lelament brollaven amb més força les crítiques directes, dures i obertes del ministre d’Economia Arnaud Mountebourg i del d’Educació Benoit Hamon, remarcant el descontentament de l’ala esquerra del Partit Socialista francès amb la gestió de govern. Cosa que es subratlla amb la fronda parlamentària que ja fa temps que li gira l’esquena a Valls.
Desenllaç: Valls o el desordre. I Hollande va optar per Valls i perquè formés un nou govern.
Un govern nou però, que manté els peixos grossos: Fabius, Royal, Sapin, Le Drian… només hi varien tres cares, les dels ministres crítics que en surten: Montebourg, Hamon i Aurélie Filipetti, ministra de Cultura, que en una carta afirmava que no volia seguir en un govern així. El lloc d’aquesta passa a ocupar-lo Fleur Pellerin. Mentre que els “joves” Najat Vallaud-Belkacem i Emmanuel Macron passen a ser ministres d’Educació i d’Economia respectivament. Ex-banquer, liberal i “angelet de dretes” d’Hollande, el de Macron ha estat el nomenament més polèmic.
1400caràcters 