2017: Marine Le Pen presidenta?
Per Eloi Poch, vilanoví exiliat a París
Al país on abans de ser polític de dretes o d’esquerres, ets francès. A la França dels escàndols polítics, del govern Hollande perdent credibilitat per totes bandes, de l’UMP al que li surten escàndols econòmics de sota les pedres, del centre que ajuda sempre al centre-dreta, i on el Front de Gauche fa el mateix, però amb el centre-esquerra… Emergeix una figura salvadora: Marine Le Pen.
De cara més amable que la del seu pare (amb qui cada cop discrepa més) però de llengua més perillosa. És populista, conservadora i xenòfoba. Però té quelcom que els altres no. No està “tacada” per casos de corrupció. El seu debat sols és ideològic.
A França, els afilats mitjans de comunicació van contra l’esquerra, esperant que la dreta recuperi el poder. No s’adonen que aquests no hi són, ni se’ls espera. I això enforteix partits que serien residuals. Un partit com el Front National, que mai ha donat suport a cap dels dos grans partits en una segona volta, es passeja amb el cap ben alt.
Ja van sembrar el pànic l’any 2002, quan Jean-Marie Le Pen va arribar a la segona volta. Ara esperen tornar-ho a aconseguir. Confien en una dona, que parla bé, i comunica encara millor.
Si les coses no canvien, aquesta dona serà presidenta. Esperem que el país “des lumières” i dels “droits de l’home”, reaccioni i es deixin de fer experiments que els podrien sortir cars.
Ah! Ja que m’encanta la política comparada, llenço una pregunta, i la meva resposta. On seria el FN a Espanya? Fàcil. Governant amb majoria absoluta.
1400caràcters 